Pol i jo miràvem l’escena des del sofà, com si es tractara d’una pel·lícula al cinema: la mare i el pare, nerviosos i enfurismats i, en canvi, els pirates, relaxats i riallers, com si hagueren vingut de visita.

— Els pirates del temps

L'illa Perduda era el llibre que el xiquet acabava de llegir. La seua germana, un poc més gran que ell, l'havia llegit un parell d'anys abans i li l'havia recomanat. Als dos els havia captivat la història. Tractava d'una illa que no apareixia en cap mapa i per això tenia aquell nom: L'illa Perduda. Allí vivien uns xiquets molt entremaliats que es feien dir la Colla Perduda.

— Joana Cordons i la Colla Perduda

L'interior de l'arbre semblava un altre món. El terra era de fusta i el creuava un ample riu de saba verda. Les parets, també de fusta, tenyien l'ambient d'un agradable to daurat.

— Dins d’un arbre

Gemma estava cada vegada més sorpresa. Sí, sabia que estava al país de cral, però, que no hi exisitira ni l’aigua, li va semblar un poc massa. Va pensar que es beurien el cral líquid i que també es llavarien amb aquest material. A l’escola, li havien explicat que l’aigua era l’element principal del cos humà, així que hauria de suposar que l’element principal del cos cralià era el cral.

— El país de cral

 

L’habitació dels joguets de Laia era gran i espaiosa. Resultava molt fàcil crear un món paral·lel, ple d’aventures i vides alienes, entre aquelles immenses quatre parets.

— El joc de la família